Aquest llibre constitueix una «introducció a la filosofia de lahist.ria». L'historiador de les religions Mircea Eliade interroga lesconcepcions fonamentals de les societats arcaiques, les quals, tot iconèixer una certa forma d'«hist.ria», pugnen per no tenir-ne cap. Per l'home arcaic, les coses es repeteixen fins a l'infinit, en realitat, no passa res de nou sota el sol. Per. aquesta repetició té un sentit: ella sola confereix realitat als esdeveniments. Els esdeveniments esrepeteixen perquè imiten un arquetip: l'Esdeveniment exemplar. A més a més, mitjançant la repetició, el temps queda suspès o, si més no, laseva virulència és atenuada.
El comportament de l'home primitiu és regit per la creença en unarealitat absoluta que s'oposa al món profà de les «irrealitats», enúltima instància, el món profà no constitueix pr.piament dit un «món», és l'«irreal» per excel·lència, el no-creat, el no-existent: elno-res.
A la introducció, Lluís Duch assenyala que «les idees que apareixen en El mite de l'etern retorn constitueixen l'expressió més diàfana icompleta de les bases fonamentals de l'antropologia eliadiana. [...]Transcorreguts més de seixanta anys des de la seva publicació, lalectura d'El mite de l'etern retorn manté un interès notable perquèdesafia un bon nombre de llocs comuns de les societats de començamentdel segle XXI.»
