Aquest és un llibre sobre una família francesa que als anys vuitantasolia passar les vacances en una autocaravana, una casa amb rodes,recorrent Itália, Portugal, Espanya, Grécia, el Marroc... Es unahistória personal, ja que la família és la de l'autor quan era petit,peró també és una história col·lectiva, perqué totes les famíliesaspiren a acariciar la felicitat durant les vacances. També és unllibre sobre la infantesa com a paradís perdut, un homenatge del'historiador Ivan Jablonka als seus pares, una reflexió sobre larelació entre generacions i sobre el moment en qué un mateix esdevépare i assumeix una responsabilitat envers els fills. En aquestespágines hi ha una mirada histórica sobre FranÇa i Europa (i, també,pinzellades sobre els Estats Units). S'hi entreveuen els horrors delpassat el pare de Jablonka va ser un orfe de la Shoá i l'esperanÇa depoder construir un món millor.Després de la crónica punyent de Laëtitia o la fi dels homes, Jablonka agafa aquí com a punt de partida l'experiéncia personal. I construeix una obra concisa, estructurada en capítols breus, amb aire de quadern de notes, peró que és un auténtic compendi d'experiéncies universals. El resultat és un text mestís que es mou sinuós entre la narracióíntima i l'assaig sociológic i cultural. I és en aquest encreuament de géneres on brota la forÇa literária de l'obra.
