Laëtitia Perrais tenia divuit anys quan va ser violada, assassinada iesquarterada la nit del 18 de gener de 2011. Al cap de dos dies, lapolicia va detenir l'assassí, peró aquest es va negar a confessar onera el cadáver, que va trigar setmanes a aparéixer. El crim va arribar als mitjans de comunicació i va commoure tot FranÇa. D'aquí va saltar a la política, i el llavors president Nicolas Sarkozy, en un gestd'oportunisme populista, va carregar contra els jutges i les esquerdes del sistema judicial, perqué l'assassí acumulava un llarg historialde detencions. Aquest llibre recompon el macabre crim, la reacciópolítica, social i judicial, la personalitat de l'assassí i lainvestigació policial, peró sobretot reconstrueix la história de lanoia a través dels seus missatges a les xarxes socials, el testimonide la seva germana bessona i de l'entorn on va viure. I el que apareix és algú que portava molt de temps patint la violéncia masculina: filla d'un pare que abusava de la seva dona, acollida per una família el cap de la qual va violar diverses noies, inclosa la seva bessona, laLaëtitia ja era una víctima abans de ser notícia. En part crónica desuccessos, en part novel·la de no fi cció, en part história,sociologia i denuncia política, aquest llibre inquisitiu i pertorbador va rebre el 2016 el Premi Médicis, el Premi Le Monde i el Prix desPrix, atorgat entre els guanyadors dels principals guardons de larentrée francesa. «Probablement l'obra de l'anomenada no fi cciócriminal francesa més important des de L'adversari d'Emmanuel Carrére» (Baptiste Liger, Lire).
