Malgrat que Ramon Llull hagi escrit més de 250 obres, algunes de tanmonumentals com el Llibre de contemplació, la brevetat, la concisió ila síntesi van ser sempre ideals perseguits i preuats per l'autor. Tot i així, és especialment a partir de 1290 que Llull mostra un interési una atracció notables per diversos tipus de formes sentencioses iaforístiques, entre les quals cal comptar el proverbi, hi descobreixuna forma literária molt dúctil que atresora un potencial persuasiu ididáctic remarcable. Si als Proverbis de Ramon (1296) l'autorn'explora totes les possibilitats pedagógiques i les aplica a unventall molt ampli de disciplines, en les dues col·leccions inclosesen aquest volum s'ajusta als límits habituals del génere i ofereixpautes de conducta i consells morals als lectors, tot i que elsconfereix, com és usual en les seves propostes, un caráctermarcadament personal. La present edició dels Mil proverbis (1302) idels Proverbis d'ensenyament (1309 ) s'ha bene ciat d'un estudisistemátic d'aquest génere en l'obra de Llull, ns ara parcialmentdesatés, i és la primera que té en compte la totalitat de la tradiciótextual de cada col·lecció.
