«La psicoanàlisi, ¿no és un luxe?» A aquesta pregunta que li vanplantejar al final d'una conferència, la psicoanalista Marie Balmaryrespon: «Té raó, la psicoanàlisi és un luxe. Com tota la vidaespiritual.»Si psicoanàlisi i espiritualitat semblen d'entrada incompatibles,Balmary ens diu que la pràctica clínica i un nou accés als textosespirituals porten a pensar la vida espiritual com el luxe de lahumanitat, com all. que dóna amplada a la vida humana.El volum incorpora el text de la conferència «Religions per servir-les o perquè ens serveixin», pronunciada a Barcelona l'any 2008.Marie Balmary exerceix la psicoanàlisi a París. En acabar la carrerade psicologia, als anys setanta, presenta una tesi sobre els fonaments de la psicoanàlisi en què defensa una relectura del mite d'Èdip.Refusada per la Sorbona, Balmary la publica com a llibre (L'homme auxstatues. Freud et la faute cachée du père, 1979). Després s'orientacap als relats fundadors de les nostres civilitzacions, essencialmentla Bíblia. Exposa aquestes recerques en tres obres: Le sacrificeinterdit. Freud et la Bible (1986), La divine origine. Dieu n'a pascréé l'homme (1993, versió catalana: L'origen diví. Déu no ha creatl'home, Fragmenta, 2008), i Abel ou la traversée de l'Eden (1999). ALe moine et la psychanalyste (2005, versió catalana: El monjo i lapsicoanalista, Fragmenta, 2007) recorre al gènere narratiu per oferirun resum de tota la seva obra.
