SOBRE LA VIDA I LA MORT

L’origen de la vida humana, les manipulacions i el «control dequalitat» de l’embrió (eugenèsia), l’avortament, la relació entreètica i moral i entre ètica i dret, els clonatges terapèutics oreproductors, la reproducció assistida, la intervenció terapèutica il’autonomia del malalt, la gestió de la salut i la malaltia,l’eutanàsia, les cures pal·liatives, les voluntats anticipadesà, sónalgunes de les controvèrsies contemporànies que l’ètica de la vidasuscita enmig del fulgurant procés tècnic al qual assistim. ¿Quan espot parlar de vida humana? ¿Té la persona dret a decidir sobre elmoment de la mort?El debat ètic es produeix a partir d’uns amplíssims principisgenerals, per. es concreta en un gran desplegament de principissecundaris que, a més a més, es diversifiquen i s’apliquen a través de modificacions tècniques que van matisant la importància i elsignificat ètic de les accions. L’associació Cristianisme al Segle XXI va dedicar un dels seus congressos ùel cinquè, celebrat a Barcelonal’1 i el 2 de desembre del 2007ù a les qüestions esmentades. Aquestllibre recull les ponències de Begoña Román, Joan Carrera i Carrera,Gaspar Mora, Núria Terribas i Sala, Marc Antoni Broggi i FedericoMayor Zaragoza, i es clou amb uns suggeriments en previsió de possible incapacitat.Ramon M. Nogués (Barcelona, 1937) és catedràtic de la Unitatd’Antropologia Biol.gica a la Facultat de Ciències i a la de Ciènciesde l’Educació de la Universitat Aut.noma de Barcelona. Ha fet estudisde Pedagogia, Filosofia i Teologia a Navarra i Salamanca, i és doctoren Biologia per la Universitat de Barcelona. Treballa en genètica depoblacions, especialment en poblacions humanes aïllades. Ha estudiattemes de neurobiologia evolutiva i ha col·laborat en temesinterdisciplinars de neuropsiquiatria amb la Fundació Vidal iBarraquer. En aquest context ha analitzat qüestions relatives a laneurobiologia de la religiositat. Ha intervingut en estudis debioètica i en comissions oficials sobre aquesta disciplina. Hapublicat llibres i articles sobre aquestes especialitats i harealitzat seminaris en diversos països. Es escolapi des del 1955 iprevere des del 1961. En nombroses conferències i articles hareflexionat sobre la urgència que el catolicisme abandoni els esquemes propis de la cristiandat i s’adreci a la societat amb un esperit defranquesa i de consciència de fragilitat compartida. Es autor de"Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió".