Que un llibre de medicina interessa només en cercles especialitzats es desmenteix amb el Remei e memorial per a preservar-se i curar de lapesta, perqué, a banda d'actuacions médiques, s'hi exposen consellsgenerals i personals adreÇats als habitants del Rosselló, que vanpatir epidémies repetidament entre els anys 1586 i 1592. L'autor,Antoni Girauld, fou un metge occitá que va escriure aquest llibre encatalá, i per aixó el text presenta occitanismes i gal·licismes, queacompanyen un catalá clássic, d'una gran riquesa léxica. Hi trobemtambé alguns mots propis del rossellonés, com és natural en un llibrepublicat a Perpinyá cap al final del segle XVI. L'edició vaacompanyada d'un estudi extens de Joan Veny, que incideix en latrobada de la cultura catalana i l'occitana, tan fructífera durantsegles. L'autor és un metge humanista del Renaixement que no haabandonat la medicina clássica del galenisme, peró que ja aconsellaremeis propis dels metges capdavanters i innovadors del final delsegle XV. Un esment especial mereixen les malalties que s'hi descriuen per primera volta. Els consells a la població palesen costumspopulars en relació amb els aliments adequats en temps de pestiléncia, l'hora del dia i les millors condicions meteorológiques per a eixiral carrer, les herbes per a mastegar i els poms aromátics per apurificar l'aire. El mot pesta des d'antic era sinónim d'epidémia, inomés tardanament es va concretar en la Mort Negra, que arribá aEuropa el 1347 i hi va romandre, amb episodis molt aguts, fins acomenÇaments dels segle XVIII. Ja Jacme d'Agramont, un metge lleidatádel XIV va intentar combatre la pesta amb el seu Regiment, del 1348,reeditat en aquesta mateixa col·lecció Scripta. El llibre de Girauldté el mateix objectiu en un temps posterior en qué la medicinaexperimentava el canvi de les idees medievals a les própiamentmodernes. Una obra cabdal de la história de la medicina catalana ieuropea que no s'havia tornar a publicar des de la seva primeraimpressió el 1587.
