JOAN SOLÉ I PLA

La figura del doctor Joan Solé i Pla (1874-1950) ha romàs oculta alsulls dels historiadors i, de retruc, del públic en general, a causadel seu idealisme: durant l’etapa noucentista, perquè, fidel a la Unió Catalanista, va mantenir un apoliticisme rigorós, durant l’etaparepublicana, perquè, malgrat ser diputat per Esquerra Republicana deCatalunya (ERC) al Parlament, no va aspirar a càrrecs ni de partit nide Govern. I, tanmateix, avui, seixanta anys després de la seva mort,retrobant el fil de la seva traject.ria i del seu vast llegatdocumental, el seu testimoni el converteix en un personatge valuós per comprendre els orígens i l’evolució del nacionalisme català, sobretot de la seva vessant més intransigent.Amic inseparable de Pere Aldavert i Àngel Guimerà, Solé i Pla que, per edat, pertanyia a la generació dels catalanistes que entrarien en eljoc electoral, va esdevenir una figura inclassificable i original enel món barceloní de principis de segle xx: un romàntic amb tintsmodernistes enmig de l’eclosió del noucentisme. Un metge que,apassionat de la botànica, combinava la medicina tradicional ambl’homeopatia. Durant la Primera Guerra Mundial, va contribuir a crearel mite dels 12.000 voluntaris catalans allistats a la Legióestrangera francesa.Escollit diputat, Solé i Pla va romandre fidel a Macià i, a partird’aleshores, va viure les tensions en el si d’ERC. D’aquest període,el seu és un dels testimonis escrits més durs contra Lluís Companys.Ara bé, Solé i Pla també va ser crític amb Josep Tarradellas i ambaquells qui, al seu parer, ocupaven càrrecs al Govern de laGeneralitat sense tenir la formació adequada. Durant la Guerra Civil,va destacar en la defensa del patrimoni cultural, en el salvament delmonestir de Montserrat i en l’alliberament a Montblanc del cardenalFrancesc Vidal i Barraquer. Per. també és valuosa la seva narraciód’episodis obscurs com els viatges a França per comprar armes per aEstat Català.Queixós de la gestió del president del Parlament, Josep Irla, en elmoment de l’evacuació de Barcelona al gener de 1939, Solé i Pla es vaexiliar a Col.mbia. Allí va viure el darrer decenni de la seva vidaenyorat de Catalunya, enmig d’un carteig incessant amb els dirigents i intel.lectuals de les comunitats catalanes d’Amèrica, i, sobretot,amb Carles Pi i Sunyer.Aquesta biografia recorre la traject.ria d’aquest polític, per. va més enllà. Obre noves perspectives en els orígens i l’evolució delnacionalisme radical català, sovint massa simplificat per mancad’estudis biogràfics que el text següent vol contribuir a eixamplar.