PLA I CASADEVALL, JOSEP / PLA, JOSEP
La figura de Joan Maragall va fascinar Josep Pla tot al llarg de laseva vida. El 1923 li va dedicar un article en una revista francesa,el 1926, un retrat al seu llibre Llanterna màgica, el 1960, unhomenot, i, finalment, el 1968, aquest Joan Maragall: un assaig, enquè Pla va refondre el material de les seves aproximacions anteriors.La mirada de Pla sobre la «impressionant personalitat» de Maragall éspeculiar en més d'un aspecte.D'una banda, no hi fa una aproximacióestrictament biogràfica, sinó que el retrata, i molt a fons, a travésde llargues converses amb un gran nombre de persones que l'havientractat, entre les quals destaquen Francesc Pujols i Josep Pijoan, Pla transcriu aquestes converses amb la seva mestria excepcional en elconreu de la «literatura oral». D'altra banda, la mirada de Pla tambées singularitza per l'acuïtat amb què, al marge de clixés acadèmics,sap arribar fins al moll de l'os en la lectura dels textos deMaragall, per la interpretació de la relació de Maragall amb lallengua literària del seu temps i per la capacitat de donar, ambvivíssimes pinzellades, un panorama precís dels corrents poèticsvigents a Catalunya a cavall dels segles XIX i XX.Aquesta edició deJoan Maragall: un assaig conté un pròleg il·luminador de Jordi Amat iincorpora, en apèndix, els dos primers textos maragallians de Pla(l'article francès del 1923 i el retrat de 1926) i una carta d'Eugenid'Ors a Miguel de Unamuno que Pla cita en més d'una ocasió. Tot aixòen fa un volum indispensable per al coneixement de dues figuresexcepcionals en la literatura catalana moderna: Maragall, el poeta que n'és l'indiscutit iniciador, i Pla, que n'és el més gran prosista.
