Per a Gibraltar, el 4 d'agost de 1704 no sols va marcar un procés decanvi de sobirania, sinó també un profund capgirament demográfic.Arran de l'ocupació del penyal a mans de forces angloneerlandesespartidáries de l'arxiduc Carles d'Austria en la guerra de Successió,els seus habitants van fugir en massa de la ciutat. El buit deixat vaser suplert, al llarg dels segles XVIII i XIX, per gent arribada demolts racons: de la metrópoli británica a la veïna Andalusia, passantper genovesos, jueus sefardites de l'altra banda de l'estret,portuguesos, maltesos i també menorquins. Amb el tractat d'Utrecht del 1713, tant Gibraltar com Menorca van passar a l'órbita de Londres, iaixó va propiciar un intens contacte militar, comercial i poblacionalentre les dues places mediterránies fins que l'illa va tornar a lasobirania espanyola, el 1802. Molts menorquins, especialment de lazona del port de Maó, van fer cap a Gibraltar i van contribuir adesenvolupar l'actual societat yanita. Una aportació que aquestestudi, partint de la recerca i el buidatge aprofundit d'arxius locals i de la bibliografia existent, vol ajudar a fer conéixer i, sobretot, a reconéixer.
