«Si tots plegats fóssim tal com hauríem de ser, és a dir, tal com Déumana, seríem infinitament feliços. Per desgràcia, ens entretenim ambpassions inútils, que massa aviat ens minen el benestar i posen fi ala nostra felicitat.»Fritz Kocher, el noi que diu aquestes paraules, mor al cap de poctemps d?haver deixat l?escola. Des de la perspectiva de la infantesa,se?ns presenta una visió aparentment ingènua de la vida i de lesexperiències humanes, per. que és en realitat la descripció intensa icolpidora d?un món ambivalent que els adults no volen?o nosaben?entendre.
