Continua, implacable, la progressió de l'exércit franquista, malgratles repetides operacions diverses muntades pel general Rojo, no ja amb l'esperanÇa de guanyar la guerra sinó només d'assolir una posició deforÇa per a negociar una pau honorable o esperar que esclati laprevisible guerra mundial. El 3 d'abril cau Lleida, el 5 es derogal'Estatut de Catalunya i el 9 afusellen Carrasco i Formiguera. LaRepública, conscient del desprestigi internacional que la persecucióha causat, vol ara normalitzar la vida religiosa, peró els contratemps militars els posen nerviosos i la policia actua contra la cinquenacolumna, amb la qual coincideix algun cop l'Església clandestina. ElmarÇ del 38 es colpida la xarxa d'ajut als sacerdots necessitats, quetenia el seu centre a l'estanc del carrer de la Palla. Entretant,Vidal i Barraquer treballa incansablement per promoure una mediacióinternacional que posi fi a la matanÇa. Escriu en aquest sentit aPacelli, a Franco, a Negrín i a les principals autoritatsinternacionals.
