Inspirada en el mite d´Antígona, l´obra més cèlebre de Jean Anouilhsubverteix els codis de la tragèdia homònima de Sòfocles. Abandona ellirisme majestuós i l´aura atàvica dels personatges per situar-los enuna dimensió quotidiana i centrar-se en les seves pulsionsinternes.
Escrita durant l´ocupació alemanya de França, la rebel·lia d´Antígona, enfrontada al seu oncle Creont, ha estat rebuda com una al·legoria de la resistència.
Jean Anouilh (Bordeus, 1910 - Lausana, 1987) és probablement eldramaturg francès més representatiu de la seva generació. Fill d´unsastre i una violinista, cursa estudis secundaris a París i ben aviatcomença a interessar-se pel teatre.
Un vespre de 1928, meravellat per la representació de Siegfried deJean Giraudoux, decideix consagrar-se a l´escriptura
teatral i poc després abandona els estudis de dret que havia començat. Autor d´una prolífica producció dramàtica,
autoclassifica les seves obres segons la gran diversitat de registresi tonalitats que van del pessimisme moral de les
«peces negres» a l´humor i la fantasia de les «peces roses» passantpel domini de l´arquitectura teatral de les «peces
brillants». També dirigeix algunes de les seves pròpies obres, ésautor d´adaptacions teatrals i treballa com a guionista
per al cinema i la televisió. El 1980 és el primer guardonat amb elGran Premi del Teatre de l´Acadèmia francesa.
